Espectacle commemoratiu en forma de retaule visual representat amb llenguatge d’auca, que culmina en la construcció d’un pastís monumental dissenyat per a l’ocasió.

Una troupe de cuiners fan participar al públic en tot el procés d’aniversari: acollir, animar als convidats, engalanar l’espai, escriure els desitjos, construir el pastís i participar en la fi de festa musical i pirotècnic.

La festa del pastís es pot representar a l’aire lliure o dins d’un espai tancat amb suficient altura per fer créixer el pastís de 7 metres d’altura.

Alguns pastissos

• 25 Aniversari del Festival de Peralada (2011).
• 10º Aniversari del European Balloon Festival, a l’aeròdrom de Igualada (2006)
• 10º Aniversari de Silken Hoteles, Sala Oval del MNAC, Barcelona (2005)
• 20 Aniversari de l’Hospital Trias i Pujol, Pabelló Esports, Badalona (2003)
• 140 Aniversari de La Caixa Laietana, Palau Sant Jordi, Barcelona (2003)
• 25º Aniversari de la Carrera de El Corte Inglés, Plaça Catalunya, Barcelona (2003)
• 50 Aniversari del Festival Internacional de Cine de San Sebastián (2002)

Imatges

L’obra gira al voltant de la simbologia de l’arbre com a font de vida, màgia i fertilitat.

Concebut com un espectacle de carrer, és un manifest viu i participatiu en defensa del medi ambient, els recursos naturals, la sostenibilitat i el bon ús de la natura.

Un encàrrec del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, que es representaria més de 450 vegades durant els 141 dies que va durar aquest esdeveniment, i en el que el protagonista era un gran arbre d’11 metres d’alçada.

Imatges

Vídeo

Sopar-espectacle on el menú està íntimament vinculat al desenvolupament d’una gran performance protagonitzada per actors, acròbates, il·lusionistes, cantants i músics.

Una deliciosa carta de varietats escèniques que el públic contempla mentre li arriba el flaire de la cuina mediterrània més innovadora i tasta deliciosos plats.

A l’entrada del recinte el maître i els seus ajudants donen una insòlita benvinguda als comensals; un cop a taula, una divertida comparsa de cambrers descobreix un món ple de sorpreses extravagants i enginyoses; un tràfec delirant de cambrers i cuiners ens porta el primer plat, malabarismes, equilibris impossibles, acrobàcies, números musicals amb estris de cuina i una exquisida intervenció de cantants meravellen els convidats durant el sopar.

Amb aquest espectacle Comediants faria realitat un somni que venia de lluny: crear un sopar-espectacle per assaborir amb els cinc sentits.

Imatges

Vídeo

Num3r@lia barreja diferents llenguatges: teatre, dansa, música, cançons, màscares i projeccions.

Quan l’Iu neix entra al món dels números. A mesura que es fa gran va coneixent la seva màgia, simbolisme i significat. En aquest treball adreçat a un públic familiar, ens proposem captar als més joves amb el ritme de les accions, alhora que fem reflexionar i somriure als més grans amb la constatació de la importància que té la presència dels números en les nostres vides.

Tres actors,Iu, Sudoku i Dospierre interpreten tots els personatges de l’obra. A escena hi ha una pantalla d’on entren i surten els personatges i que serveix tant de suport per les imatges com pel teatre d’ombres.

Imatges

Vídeo

Coproducció del propi Teatre Real juntament amb l’Houston Grand Opera, el Maggio Musicale Fiorentino i el Grand Théâtre de Bordeaux.

Definida per Stendhal com “la perfecció del gènere bufo”, La Italiana in Algeri de Gioacchino Rossini és la història d’Isabella, una jove italiana que, després de naufragar i ser capturada per corsaris algerians, es converteix en heroïna i amb astúcia aconsegueix no només doblegar i humiliar a Mustafá, el ridícul Rei d’Algèria, sinó que també es retroba amb el seu amor, Lindoro, i allibera de l’esclavitud a tots els seus compatriotes italians.

Imatges

Espectacle musical amb producció del propi Teatre Real.

Es tracta d’una irreverent i excèntrica òpera de nova creació amb llibret de Fernando Raval i partitura de Lleonard Balada. La història gira entorn del mite de Faust, però amb un element especial, ja que converteix a l’heroi en heroïna i ens ho mostra tot en clau femenina. La protagonista és Faust-Bal, una guerrera contemporània d’aquest Tercer Mil·lenni.

Imatges

Adaptació per a públic familiar i infantil de l’òpera de Gioacchino Rossini La Cenerentola.

Aquesta versió del conte té com a protagonista a una de les ratetes que fa el paper de narradora i ens explica la història a la seva manera. S’ha traduït al català i castellà per atendre les necessitats del públic al que va dirigida, en un nou pas en la carrera de Comediants per apropar el món de l’òpera a tots els públics.

Imatges

És una coproducció entre el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ​​la Welsh National Opera, el Grand Théâtre de Genève i l’Houston Grand Opera.

El punt de partida de la Cenerentola és un conte de Charles Perrault de 1697 que s’ha convertit en un clàssic i que explica una història universal, la d’una noia maltractada per la seva pròpia família i que gràcies a la màgia d’una fada veu la seva utopia feta realitat: convertir-se en l’objecte de l’amor d’un príncep que la saca de la pobresa i la servitud per coronar-se la princesa i reina.

D’aquesta narració mítica, el músic Gioacchino Rossini (1792-1868) i el lletrista Jacopo Ferretti creen una òpera bufa titulada La Cenerentola que es va estrenar en el Teatre Valle de Roma el 25 de febrer de 1817 quan Rossini només tenia 25 anys . Aquesta òpera no respecta els aspectes màgics del conte original, però si que conserva la trama i el concepte social.

Imatges

Una producció del Festival Internacional de Música y Danza de Granada, presentada posteriorment a d’altres teatres i festivals d’Espanya.

Amb aquesta versió de La Verbena de la Paloma, Comediants proposa un doble joc: per un costat la interpretació de l’obra com un homenatge al món de la sarsuela, i per un altre, la possibilitat de crear un espai de trobada nou per viure i compartir uns instants de plaer, de sensacions i de joc.

Imatges

Una producció del Gran Teatre del Liceu, idonia per a un públic a partir de 10 anys d’edat.

A d’Òpera s’escolten fragments extrets de La Traviata de Verdi, Orfeo de Monteverdi, Dido and Aeneas de Purcell, Don Giovanni de Mozart, La damnation de Faust de Berlioz, L’italiana in Algeri de Rossini, Carmen de Bizet, Rigoletto de Verdi, Turandot de Puccini i L’Elisir d’Amore de Donizetti.

Un teatre abandonat és el marc a on transcorre D’Òpera, un lloc sorprenent i misteriós a on confluiran dos móns ben diferents: el de la protagonista, una noia jove que busca un local per a celebrar una festa amb els seus amics, i el de Vivace, un ésser mig real mig fantàstic, que la iniciarà i conduirà pel món de l’òpera, desconegut per la jove.

Imatges