Espectacle pirotècnic de carrer en què uns dimonis envaeixen una plaça, carrer o barri i entre pólvora, focs, percussió i llums conquereixen els edificis més emblemàtics per proclamar el regnat de l’infern.

L’actor és un mestre de cerimònies que a través de la borratxera de foc i la sensació de caos organitzat proclama la necessitat de fer del carrer l’espai públic de tothom.

Una història de sensacions contràries, d’atracció i por, que proclama la necessitat que tenen les persones d’estar juntes a través dels antics mecanismes de la festa profunda.

L’espectacle segueix recorrent el món a petició de ciutats i festivals. El rècord de públic el posseeix la representació de Bogotà el 2 d’abril de 1988 amb 100.000 persones.

Imatges

Vídeo

L’espectacle obre les portes de la Vinya al públic durant tota la nit.

Menjar, veure i ball acompanyats de teatre, màgia, ombres, espectacles, ball, dansa, concerts varietats, cinema, performances i astronomia.

Unes 2000 persones per nit, passejarien per les oliveres, sota els estels de la Vinya assistint als diversos espectacles de gran, mitjà i petit format fins a la sortida del sol.

Imatges

Farsa noctàmbula d’uns somiatruites.

Sorgida del treball d’investigació del llibre La Nit, aquesta obra es presenta com a calidoscopi del món de la nit.

Les insondables rutes del somni, els oficis nocturns o la crònica de successos escrita per un periodista, són les tres parts en la que es divideix aquesta xarxa d’esquellerincs que cada nit els follets s’encarreguen d’estendre sobre els nostres caps.

El fet de tractar els somnis com a videoclips significaria una nova forma d’entendre el musical i la creació d’un nou llenguatge, anomenat teatre clip.

Imatges

Drama còmic de perfils humans.

Com un misteri medieval, aquest espectacle descriu una nova cosmologia per explicar el trànsit de l’home des del seu naixement fins a la mort; des del Paradís fins a la modernitat actual.

Una reflexió vitalista per concloure que la mort no és el pitjor que pot succeir a la vida.

Concebuda per a un espai tancat, combinant l’escena a la italiana i la pista de circ, iniciaria una línia més teatral respecte als treballs anteriors que continuaria en obres posteriors.

Imatges