Viatge fantàstic d’un grup de còmics a la recerca de la utopia representada pel Pare Sol.

Un itinerari guiat per la música de la cançó popular i màgica Sol Solet que condueix al públic a viure el festeig entre el sol i la lluna, al combat contra els núvols, i l’establiment del cicle de les estacions de l’any.

Cant a la llum del món, a la natura, a les ganes de viure, de saltar, de córrer i cridar als quatre vents que les coses més simples permeten assolir la felicitat. L’espectacle naixeria al carrer de forma itinerant. Després es tancaria dins els teatres resultant més explosiu i lluminós.

Imatges

Recreació escènica d’un ball tradicional on els actors són els músics i els animadors de la festa, i el públic “actua” tot ballant.

Un rei estableix la república de la festa i la diversió obligant a tothom a que es diverteixi i balli. L’assumpte arriba a tal extrem que tant públic com actors es veuen obligats a desfer-se d’ell.

Seria la primera vegada que s’unia l’espai escènic i el teatral per que el públic s’integrés en l’acció de l’obra. Els números que formaven l’estructura de l’espectacle van anar evolucionant fins presentar-se sota un sol fil dramàtic en motiu del Carnaval de Venècia de l’any 1981.

Imatges

Músics, titellaires, narradors pallassos i malabaristes utilitzen el llenguatge de la Comedia dell’arte mentre recuperen de les escombraries teles i andròmines per convertir-los en objectes teatrals.

Una fira de personatges rep i acomiada al públic en tres escenaris, el principal i dos enmig del públic. Els escenaris reprodueixen el món dels terrats, espai màgic entre el cel i la terra on hi ha de tot i on és possible construir una dramatúrgia que imita els imaginatius jocs de la infància.

Imatges

Taller en el que el públic construeix les titelles, les màscares i les pròpies disfresses, que utilitzaran en la seva participació en la representació col·lectiva final.

Seria una de les primeres experiències de teatre de carrer que jugava amb un enorme marge d’improvisació (tot depenia del públic) i on la música constituïa un element de cohesió imprescindible.

Imatges

Espectacle de teatre i plaça on es barregen materials diversos: màscares, cap-grossos, gegants, plàstics, quilos de paper de diari, capses de cartró, màgia, pallassos, paraules, silencis, musiques, cants, llums, espais diferents, tot per estimular la comunicació a través del joc i l’alliberament dels instints primaris que proposa el Pallasso.

Espectacle infantil al que l’èxit aclaparador obligaria a una adaptació per a adults i una altra per a la televisió. Constituiria el primer contacte del grup amb el carrer.

Imatges

Aquesta obra prefiguraria els elements que caracteritzarien el grup: la recuperació d’elements populars i la seva dramatització, la ruptura de l’espai escènic convencional, el compromís, la vida i el seu cicle festiu, la utilització de la música com a element dramàtic…

Un poblet pacífic celebra les seves festes populars i de cop i volta veu trencada la seva festa major. Un gegant de cigar i barret de copa i els seus sequaços, un capellà,  un policia  i demés forces vives, fan fora a tothom per que només puguin gaudir de la festa els elegants protegits del gegant.

El poble i el públic de l’obra decideixen que o juguen tots o bé es trenca el joc de cartes i inciten a la revolta i acaba tornant la festa al poble.

Imatges