Co-producció Houston Grans Opera, Canadian Opera Company de Toronto, Opéra National de Bordeaux i la Opera Australia.

Adaptació de l’òpera del gran mestre Gioacchino Rossini, pel HGO, amb la direcció d’Escena realitzada per Joan Font. És una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini i llibret en italià de Cesare Sterbini basat en la comèdia del mateix nom (1775) de Pierre-Agustín de Beaumarchais.

Un comte i la seva núvia (Almaviva i Rosina) passen per diferents circumstàncies en clau de comèdia abans de casar-se. Els ajuda un barber (Fígaro) i sorgeixen complicacions absurdes i còmiques per a tots fins a la resolució final (les seves noces).

Personatges: Fígaro (barber), Don Bartolo (metge, tutor de Rosina), Rosina (jove òrfena), Conde de Almaviva (noble), Fiorello (criat de Almaviva), Don Basilio (professor de música Berta (sirventa de Don Bartolo).

Imatges

Coproducció del propi Teatre Real juntament amb l’Houston Grand Opera, el Maggio Musicale Fiorentino i el Grand Théâtre de Bordeaux.

Definida per Stendhal com “la perfecció del gènere bufo”, La Italiana in Algeri de Gioacchino Rossini és la història d’Isabella, una jove italiana que, després de naufragar i ser capturada per corsaris algerians, es converteix en heroïna i amb astúcia aconsegueix no només doblegar i humiliar a Mustafá, el ridícul Rei d’Algèria, sinó que també es retroba amb el seu amor, Lindoro, i allibera de l’esclavitud a tots els seus compatriotes italians.

Imatges

Espectacle musical amb producció del propi Teatre Real.

Es tracta d’una irreverent i excèntrica òpera de nova creació amb llibret de Fernando Raval i partitura de Lleonard Balada. La història gira entorn del mite de Faust, però amb un element especial, ja que converteix a l’heroi en heroïna i ens ho mostra tot en clau femenina. La protagonista és Faust-Bal, una guerrera contemporània d’aquest Tercer Mil·lenni.

Imatges

Adaptació per a públic familiar i infantil de l’òpera de Gioacchino Rossini La Cenerentola.

Aquesta versió del conte té com a protagonista a una de les ratetes que fa el paper de narradora i ens explica la història a la seva manera. S’ha traduït al català i castellà per atendre les necessitats del públic al que va dirigida, en un nou pas en la carrera de Comediants per apropar el món de l’òpera a tots els públics.

Imatges

És una coproducció entre el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ​​la Welsh National Opera, el Grand Théâtre de Genève i l’Houston Grand Opera.

El punt de partida de la Cenerentola és un conte de Charles Perrault de 1697 que s’ha convertit en un clàssic i que explica una història universal, la d’una noia maltractada per la seva pròpia família i que gràcies a la màgia d’una fada veu la seva utopia feta realitat: convertir-se en l’objecte de l’amor d’un príncep que la saca de la pobresa i la servitud per coronar-se la princesa i reina.

D’aquesta narració mítica, el músic Gioacchino Rossini (1792-1868) i el lletrista Jacopo Ferretti creen una òpera bufa titulada La Cenerentola que es va estrenar en el Teatre Valle de Roma el 25 de febrer de 1817 quan Rossini només tenia 25 anys . Aquesta òpera no respecta els aspectes màgics del conte original, però si que conserva la trama i el concepte social.

Imatges

Una producció del Festival Internacional de Música y Danza de Granada, presentada posteriorment a d’altres teatres i festivals d’Espanya.

Amb aquesta versió de La Verbena de la Paloma, Comediants proposa un doble joc: per un costat la interpretació de l’obra com un homenatge al món de la sarsuela, i per un altre, la possibilitat de crear un espai de trobada nou per viure i compartir uns instants de plaer, de sensacions i de joc.

Imatges

Una producció del Gran Teatre del Liceu, idonia per a un públic a partir de 10 anys d’edat.

A d’Òpera s’escolten fragments extrets de La Traviata de Verdi, Orfeo de Monteverdi, Dido and Aeneas de Purcell, Don Giovanni de Mozart, La damnation de Faust de Berlioz, L’italiana in Algeri de Rossini, Carmen de Bizet, Rigoletto de Verdi, Turandot de Puccini i L’Elisir d’Amore de Donizetti.

Un teatre abandonat és el marc a on transcorre D’Òpera, un lloc sorprenent i misteriós a on confluiran dos móns ben diferents: el de la protagonista, una noia jove que busca un local per a celebrar una festa amb els seus amics, i el de Vivace, un ésser mig real mig fantàstic, que la iniciarà i conduirà pel món de l’òpera, desconegut per la jove.

Imatges

Orfeu i Eurídice, òpera en tres actes de Christoph Willibald Gluck té una estructura senzilla basada només en tres personatges, ballet i cor, i va ser la primera peça de la reforma operística concebuda per Gluck.

És una òpera intimista que s’endinsa plenament en el món de les emocions i l’explora. El mateix Gluck va manifestar que la seva música expressa els sentiments més intensos i en deixa fluir el drama i la poesia. El ressò de la tragèdia clàssica grega batega al cor de l’obra i n’omple d’emoció cada passatge.

La posada en escena de Joan Font de l’òpera de Gluck reflecteix la vigència i la intemporalitat del mite d’Orfeu als ulls de l’espectador contemporani amb una utilització simbòlica dels colors, que tenyeixen completament l’escena i permeten al públic immergir-se de ple en els sentiments del personatge, compartir el seu procés emocional i veure la realitat amb els seus ulls.

Orfeu i Eurídice és una coproducció del Festival Internacional Castell de Peralada i de la Quinzena Musical de San Sebastián.

Imatges

La Petita Flauta Màgica, una producció del Gran Teatre del Liceu, és un espectacle concebut amb la voluntat d’apropar el fascinant món de l’òpera a tots els públics, però bàsicament als nens i al públic jove.

El febrer del 2004 es va estrenar a Toulouse la versió francesa.

Acompanyat d’una flauta i un piano, l’ocellaire Papageno explica, amb l’ajudad d’altres cantants i actors, les extraordinàries aventures que va viure amb el seu amic el príncep Tamino, quan van anar a terres llunyanes per tal de rescatar a la princesa Pamina, filla de la Reina de la Nit, que era presonera del malvat Sarastro.

Imatges

Un clàssic de Mozart. Un conte, uns personatges al·legòrics, un viatge màgic, senzill i essencialment simbòlic. I una singular interpretació del clàssic per part de Comediants. Espectacle àgil, dinàmic, captivador i estimulant.

Una obra mestra encàrrec del Gran Teatre del Liceu, que establiria les bases per aprofundir en el món de creació de Comediants i realitzar la primera òpera del grup. És la producció d’òpera espanyola, que s’ha representat a més ciutats: Barcelona, La Corunya, Sevilla, Granada, Bilbao, San Sebastián, Tenerife.

Imatges